Si Espanya és una democràcia liberal contemporània, no hauria garantir i protegir d’especial manera les llibertats polítiques sense excepció i sense distinció de ciutadans? Ramon Gil
"Civil Rights", descanseu en pau.
A les anomenades democràcies liberals contemporànies, el concepte de llibertats polítiques està estretament imbricat amb el de drets individuals. D’aquesta manera, la llibertats polítiques esdeven part constitutiva de l’individu a les democràcies liberals, i com a conseqüència disposen d’una garantia, d’una protecció especial per part de l’estat. Sense ser exhaustiu la llista inclou: llibertat de reunió, associació, vot, moviment, pensament, expressió, religió, etc.
Si Espanya és una democràcia liberal contemporània, no hauria garantir i protegir d’especial manera les llibertats polítiques sense excepció i sense distinció de ciutadans? Doncs bé, des de finals de juny de 2.002 els fets semblen demostrar el contrari. Amb la aprovació de la Llei Orgànica 6/2.002 de 27 de juny, s’han anat prenent decisions i actuacions judicials que a parer de molts (incloent-hi Nacions Unides) fan difícil equiparar Espanya amb una democràcia liberal. Aprofito per apuntar a més a més que a l’ordenament jurídic espanyol per sobre d’una llei orgànica només hi ha la Constitució Espanyola.
Si la llibertat de reunió, associació i vot són drets fonamentals de tots aquells que legalment disposen de la ciutadania espanyola, com es justifica l’existència d’una llei orgànica que permeti la il·legalització amb un obrir i tancar d’ulls d’una associació política que té com a únic objectiu presentar-se a unes eleccions? Doncs pel que sóc capaç d’entendre no cal justificació. I per tant hi ha ciutadans espanyols que es no mereixen disposar de la mateixa garantia dels seus drets polítics. Dit d’una altre manera, si estem parlant de llibertats fonamentals de l’individu, no s’hauria de filar molt, però molt més prim abans de il·legalitzar una associació política? Doncs Sant Tornem-hi, amb aquesta llei a la mà és bufar i fer ampolles.
Ara bé, el més sorprenent en tot cas no seria l’existència d’aquesta llei en el seu redactat actual. Per mi el més sorprenent és que el garant dels drets i les llibertats fonamentals, el Tribunal Constitucional, la declarés plenament constitucional.
