Imatge de Punta Giglio
Fa un parell de dies que a ARGUS hem començat una reflexió de quina és la nostra posició estratègica com empresa. A partir d’una primera proposta d’anàlisi DAFO i a partir d’una primera elecció dels 10 conceptes que sintetitzen el posicionament d’una “empresa Internet” com la nostra (fetes ambdues coses per l’Oleguer Serra, segon la proposta de W. Chan Kim i Renée Mauborgne a “Blue Ocean Strategy“), hem començat una reflexió sobre què és estratègic per a nosaltres i en quina posició estem al respecte. Em sembla una manera molt senzilla de poder obtenir una imatge mental d’allò que som, d’allà on som i en conseqüència d’allà on volem arribar o d’allò en el que volem excel·lir.
Com tot procés de reflexió, aquest té l’èxit lligat a la pròpia capacitat d’anàlisi, d’abstracció i síntesi dels membres de l’organització. Però sobretot, de l’objectivitat amb què ens apropem al procés. I justament aquí hi trobarem les divergències: en la molt sovint estesa manca d’objectivitat de les organitzacions per poder enraonar d’elles mateixes. Comentari a banda. Sóc de l’opinió que aquesta és la principal raó de ser de les consultores: més enllà de la seva professionalitat i expertesa, en ser externes a l’organització consultable són necessàriament objectives (neutres). Ara bé, també és cert que d’una banda, la presència d’un tercer altera el comportament de l’organització i de l’altra l’estada prolongada d’aquest tercer dins l’organització pot produir la seva assimilació i per tant la pèrdua de l’objectivitat.
Malgrat no s’hagin explicitat de manera inequícova els objectius d’aquest procés, és d’esperar que si ens en sortim, tots plegats tinguem un nou full de ruta per seguir avançant (potser durant 15 anys més) des de la nostra posició estratègica, des de la nostra particular talaia que ens permet veure i ser vistos amb claredat en un sector enormement dinàmic però no aliè a la conjuntura actual.
